Kronosaurus

El Kronosaurus va ser un rèptil marí carnívor gegant pertanyent a l'ordre dels plesiosauries. Posseïa un fornit crani d'uns 3 metres de llarg. A diferència d'altres plesiosauries, el Kronosaurus tenia coll curt. La seva boca estava proveïda de 80 afilats dents i les seves aletes mesuraven fins a 3 metres de llarg. Va viure en el Cretacic inferior.
Longitud: 11 metres
Trobat a Austràlia, Colòmbia

Albertosaurus i Daspletosaurus

Albertosaurus
Dinosaure carnívor de la família del Tyranosaurus Rex però més petit que aquest. Posseïa un  cap gran  i cua robusta. Les seves potes posteriors estaven armades de urpes punxegudes. Va pertànyer al període Cretaci. Es creu que pesava sobre 1,5 tones
Longitud: 9 metres
Trobat a Amèrica del Nord

Daspletosaurus
Tyranosaurid d'aspecte temible però més petit que el seu cosí el Tyranosaurie. Pels seus descobriments, es creu que s'alimentava principalment de ceratópsids. El pes estimat era de 2.5 tones. Posseïa un cap enorme d'1 metre de llarg, amb una fila de dents serrats que li donaven un aspecte espantós, d'aquí el seu nom "espantós rèptil carnívor"
Longitud: 9 metres
Trobat a Norteamérica

Reptils marins

Durant l'Era Mesozoica, diversos grups de rèptils van tornar al mar i es van adaptar a la vida aquàtica. Els ictiosauries, nom que significa "peixos llangardaix" i els plesiosaurios van ser els grups de més èxit i van arribar a dominar els mars del món durant més de 100 milions d'anys. Les relacions entre aquests rèptils marins i els altres ordres reptilians, i fins i tot les relacions existents entre ells mateixos segueixen sent un misteri. No obstant això, presenten suficients semblances en un aspecte per poder agrupar convenientment. La seva característica comuna és el parell d'obertures en el crani, per darrere dels ulls i sota dels ossos de les galtes.
S'han distingit quatre tipus de rèptils marins, cadascun dels quals presenten diferents graus d'adaptació a l'ambient marí. Els menys especialitzats eren els placodonts del Triàsic. Els notosauris, també del Triàsic, estaven més adaptats a la vida aquàtica, i els seus parents, els plesiosauries, van solcar les aigües del mar obert durant tot el Juràsic i el Cretácic. Els ictiosauries, que van compartir amb els plesiosauries els mars del Juràssic, constituïen el gurpo més respecializat de rèptils marins i no ens olbidem dels Mosasaures els més temibles i ferotges de tots.

Pterosaures

Els pterosaures es classifiquen com saurópsids arcosauries voladors, (per entendre'ns tots, rèptils voladors), que van viure al mesozoic. Una membrana cobria les ales aguantada per un dels dits de la mà. S'han trobat vestigis de pèl en restes fòssils. S'han trobat restes de pterosaures en els 5 continents.

Pterosaure significa literalment rèptil volador. Avui dia només hi ha 4 ordres de rèptils de, aproximadament, 17 que existien al mesozoic. Entre ells hi havia animals tan diferents com dinosaures, ictiosauries, placodonts, rèptils pseudmamífers, pterosaures i altres més.

Els rèptils formen un grup comú amb les aus i els mamífers: el dels amniots. En la fase embrionària estan protegits per un sac ple de líquid, l'amnios, que no existeix en els amfibis. Com posen ous de rovell gran i closca dura, els rèptils poden viure exclusivament en terra seca i les seves cries surten de l'ou completament desenvolupades. A diferència dels amfibis, no necessiten passar les primeres fases de la seva vida com larves amb fermesa. La dura closca impedeix que l'ou amniòtic s'assequi.

 

Teròpodes

Els Teròpodes són el grup més nombrós de dinosaures coneguts. Es divideixen en: coelurosaurids, ornitomimosaurids, oviraptorsaurids, saurornitiosaurids, dromeosàurids, carnosaures, tyranosàurids, entre d'altres. Es caracteritzen per caminar de forma bípeda i ser carnívors. Varien des de la mida de pollastre al més gegantí dels teròpodes coneguts: el Spinosaurus amb els seus 17 metres de llarg.


 

sauropòdes

Sens dubte els sauròpodes, per la seva gran mida, són els dinosaures més espectaculars de tots els que van trepitjar la terra. Gegants de coll larg i cua que van viure principalment al Juràssic i Cretaci. Es creu que procedeixen d'uns rèptils del cretaci semblants prosauròpodes. Entre els sauròpodes existeixen nombrosos grups com els diplodòcids, braquiosàurids, camarasàurids, cetiosàurids, titanosàurids.

Giganotosaurus

Aquest depredador era el més gran terrestre conegut al igual que el Spinosaurus.
En remat era capaç de avatir animals tan grans com Argentinosaurus,Supersaurus fins a Mosasaures.
El que li permetia devorar i retenir preses tant grans era una bateria de dents mortíferes i un cos tant poderós com un camió amb 3 monster traks a dins.
Va viure a sudamérica entre 100 - 75 milions d'anys.
Longitud: 8 metres
Trobat a sudamérica (especialment a Argentina).

Allosaurus

Dinosaure carnívor del Jurasic geganti. Tenia ungles fortes, el seu cap podia arribar a fer 90 cm de llarg. Tenia enormes dents corbats, serrats per varies cares. Es diu que (com en casi tots els carnosaures) era un dinosaure maldestre y pesat. El crani tenia una arista osia per sobre dels ulls que el feia inconfundible entre els seus parents carnívors. El seu pes es creu que estava entre a 1 i 2 tones.
Longitud: 12 metres.
Trobat en Nortamerica, Àfrica y Australia

.

Estegosaure

Es diu de les plaques del Stegosaurus que actuaban a forma de reguladores de la temperatura corporal. Tenia també un arma letal al final de la cua, quatre "pinxos" ossis de 60 centímetres que li servien de defensa contra els seus depredadors. Com molts altres dinosaures el musell acabava en un bec. El nom significa "rèptil amb taulada" Pesava 2 tones. Va viure a finals del Jurasic.
Longitud: fins a 9 metres.
Trobat en Nortamerica y Europa

euoplocephalus

El Euoplocephalus forma part dels coneguts com a: dinosaures cuirassats, aquests és un dels més grans, amb un pes de unes dos tones. Tenia un sistema de defensa perfecte, una cuirassa sobre de tot el seu cos i una cua acabada en maça. Poseian inclús els parpads ossificats. Va viure en el període cretaci.
Longitud: 6 metres
Trobat en Nortamérica

 

Crylophosaurus

El Cryolophosaurus es un dinosaure carnívor del Juràssic Estrany per la seva curiosa cresta que identificava i que encara els paleontòlegs no es posen dacord sobre el funcionament de la cresta. Feia 3 metres d'alçada. Era un dinosaure  àgil. El crani feia 65 centímetres. Tenia unes poderoses ungles en les seves potes del davant.

Longitud: 6 metres

Trobat a la Antàrtida.

 

 

 

 

Carnotaurus

Membre del grup de dinosaures anomenat Carnotaures. Lo més característic de aquest dinosaure son les dos petites banyes en el seu cap. També es van trobar marques de pell en forma de disc que presentava uns escuts ósis per la part superior del crani, espatlla y cua. Era un teròpode de mida mitjana. Les seves potes del davant eran encara més curtes que las del Tiranosaure. Tenia un crani molt petit en comparació amb altres depredadors de la seva mida. La seva gran cua l'ajudava a mantenir el equilibri al córrer a gran velocitat.

Longitud: 9 metres.

Trobat en Sudamèrica.

 

 

 

 

velociraptor

Dinosaure depredador que va aparèixer a mitjans del període cretaci i caçava en remats de 5 o 6 individus.
Tenia un morro llarg unes cames primers i robustes per corre ràpid agafava casi els 55 km hora.
És un dinosaure que a tingut protagonisme en el mon del cinema encara que no ho era.
Pertanyia a la família dels raptors o Dromesaures eren coneguts per les ungles mortíferes dels seus peus.
Longitud: 2 metres
Trobat al oest de Àsia

el Tyrannosaurus Rex

La majoria de gent ha crescut creien que el t-rex és un depredador i desterrar aquesta idea és molt difícil oi?
La majoria de gent creu que el t-rex és un assasi sanguinari que va viure al final del període Cretaci fa 65 milions d'anys que es menjava tot el que es trobava.
Sap qui és Jack Horner? Doncs és un paleontòleg que esta interessat amb el t-rex i un dia va anar a una expedició a Montana on va descobrir un fet increïble el t-rex era un carronyer.

rèptils voladors

rèptils marins del Triàsic